El consistori aitonenc ha signat una moció conjunta amb la resta de municipis del Segrià Sud per adreçar aquesta petició al Departament d’Educació de la Generalitat.

La primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Aitona, Maria Antònia Royes Valls, va visitar aquest dijous 15 de desembre el municipi de Seròs per a formalitzar amb la resta de municipis del Segrià Sud una moció conjunta de suport a la proposta de l’Institut de Seròs de dotar-se d’un Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) de Producció Agropecuària en modalitat dual.

Aquesta proposta -que compta amb el suport dels ajuntaments d’Aitona, Almatret, la Granja d’Escarp, Maials, Massalcoreig, Seròs i Soses- té com a objectiu garantir que a través d’aquest CFGM es pugui donar una resposta adequada al nivell de qualitat i exigència professional que requereixen les empreses més modernes i competitives que actualment desenvolupen la seva activitat al sector agrícola al Segrià Sud.

En aquest sentit, la moció posa de manifest que el Segrià Sud és una subcomarca on la producció de cultius agraris representa l’activitat més important, en marca la idiosincràsia i ha estat el principal motor de creixement demogràfic i econòmic. “Les explotacions i les empreses han estat impulsores i han contribuït a que el sector de la fruita sigui pioner i també a donar a conèixer el nostre territori arreu. Amb el pas dels anys i avui dia, la subcomarca i l’entorn compten amb diverses explotacions punteres”, defens la moció.

Per tot plegat, els ajuntaments signants -entre ells, Aitona- consideren fonamental treballar de forma decidida per fomentar l’arrelament dels i les joves als pobles. “En aquest sentit, entenem la formació com un element clau per tal d’afavorir el relleu generacional i, amb això, lluitar contra el despoblament, impulsar la retenció del talent i afavorir una millor integració de les persones nouvingudes”, afirma la moció.

Tots els ajuntaments signants, a més, aposten fermament perquè les explotacions del Segrià Sud es caracteritzin, cada cop més, per la posada en pràctica d’un model agrícola i ramader no només orientat a la producció, sinó que també ha de tenir en compte altres consideracions tals com el control fitosanitari, la sanitat vegetal o la innovació en els cultius, però també d’altres com el foment de l’esperit emprenedor, la reducció d’emissions i la integració de les activitats en el territori.

Finalment, la moció també destaca que “constatem l’existència d’una notable demanda d’aquests perfils de treballadors altament qualificats i vinculats al territori per part de les empreses del sector. També una motivació del jovent del nostre entorn per cursar carreres professionals en l’àmbit agrari, però es troben que han de desplaçar-se a altres territoris per formar-se adientment”.

El consistori reclama a la Generalitat que se suspengui la tramitació de la sol·licitud d’autorització ambiental amb declaració d’impacte ambiental de l’activitat d’aquest abocador.

Aquest mes de desembre l’Ajuntament d’Aitona ha presentat al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya un plec d’al·legacions en contra del dipòsit controlat de residus que el grup TMA tramita a Seròs i que podria emmagatzemar fins a quatre milions de tones residus industrials, el triple dels previstos en el projecte original.

En concret, el consistori sol·licita en les seves al·legacions que la Generalitat suspengui la tramitació de la sol·licitud d’autorització ambiental amb declaració d’impacte ambiental de l’activitat d’aquest abocador fins a la prèvia aprovació definitiva d’un pla especial que eventualment habiliti l’espai de l’activitat proposada i que en reguli detalladament l’ordenació i els paràmetres.

Entre els arguments que esgrimeix l’Ajuntament d’Aitona per a fer aquesta sol·licitud al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural hi ha:

• Els efectes i potencials impactes ambientals de l’activitat projectada poden tenir una repercussió en tota la zona pròxima a l’indret on es proposa ubicar l’activitat, que és molt proper a Aitona.

• L’actual excessiva concentració d’afectacions territorials a la comarca del Segrià i una manca de planificació de les instal·lacions de gestió de residus i contravenció del principi de proximitat.

• Manca d’un Pla Especial Urbanístic que eventualment habiliti l’espai de l’activitat i que en reguli detalladament l’ordenació i els paràmetres.

• Vulneració del procediment d’avaluació d’impacte ambiental per insuficiència de l’estudi d’alternatives en relació amb l’emplaçament escollit per a l’execució del projecte.

• Vulneració substantiva del Pla Territorial Parcial de Ponent.

• Vulneració dels requisits d’ubicació i de procediment establerts a l’Annex I del Reial Decret 646/2020, de 7 de juliol, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador i correlatiu antecessor RD 1481/2001, de 27 de desembre.

• Localització del dipòsit de residus en una zona geològicament inestable.

• Afectació a les explotacions ramaderes.

• Afectació al domini públic hidràulic.

• Diverses incompatibilitats del centre de classificació i triatge i del dipòsit de residus amb el territori i el medi ambient.