L’Ajuntament d’Aitona rebutja la cessió de l’edifici que acull l’escola Francesc Feliu degut a la manca d’inversió de la Generalitat PDF Imprimeix Correu electrònic

El consistori denuncia que la Generalitat ha incomplert l’acord d’inversió pactat en el seu dia i reclama al Departament d’Ensenyament que realitzi les reformes pendents abans de lliurar l’escola a l’Ajuntament.

Escola_Francesc_Feliu

 

L’Ajuntament d’Aitona no acceptarà la cessió de l’edifici escolar de la congregació “Carmelitas Misioneras Teresianas”, un cop finalitzat l’acord amb el Departament d’Ensenyament. El motiu de la no acceptació rau en el fet que assumir la titularitat de l’edifici implicaria haver de fer-se càrrec d’una despesa important per tal de posar al dia les instal·lacions de l’edifici, ja que la Generalitat (responsable de l’immoble durant els últims dotze anys) no ha dut a terme les inversions compromeses ni existeixen garanties que les realitzi en el futur.

 

L’alcaldessa, Rosa Pujol, expressa la seva preocupació sobre la manca de compromisos  ferms per part de la Generalitat i lamenta la situació. "És inacceptable que lAjuntament hagi dassumir responsabilitats econòmiques addicionals sense garanties reals. La Generalitat no ha complert amb les obres necessàries durant tots aquests anys, i no podem hipotecar el Pressupost Municipal basant-nos en promeses no signades ni reflectides en els pressupostos", assenyala.

 

Antecedents: un contracte d’arrendament que la Generalitat no ha complert

 

La Direcció General de Patrimoni de la Generalitat i la congregació Carmelitas Misioneras Teresianas van arribar a un acord per llogar l’immoble l’1 de setembre de 2012 i traslladar-hi l’escola pública Francesc Feliu. Després de més de 12 anys  d’arrendament, i d'1.420.000 euros abonats per la Generalitat, l’acord preveia cedir gratuïtament l’edifici a l’Ajuntament d’Aitona. El contracte d’arrendament inicial incloïa l’obligació per part de la Generalitat d’assumir les obres d’adaptació i millora de l’edifici, amb mesures com la impermeabilització de la coberta, la substitució del fals sostre, el canvi de portes interiors, l’arranjament de la fusteria exterior i els envidraments, l’aïllament tèrmic de les façanes i la substitució de la tanca perimetral. Un seguit de millores que fins avui dia només s’han vist reflectides en actuacions menors i que ara, un cop finalitzat el contracte, passarien a dependre de l’Ajuntament en cas que aquest assumís la titularitat de l’edifici.

 

L’Ajuntament reclama un Pla Director ferm

 

Davant d’aquesta precària situació, i amb la voluntat de donar solució a les deficiències estructurals que presenta l’escola, l’Ajuntament d’Aitona ha començat una nova ronda de contactes amb el Departament d’Ensenyament. L’última proposta formulada per la Generalitat és l’acceptació de l’edifici per part de l’Ajuntament a canvi de la promesa verbal del govern català de desenvolupar un Pla Director que impliqui la inversió per part del Departament d’Ensenyament d’un total de 2 milions d’euros repartits entre els propers 5 anys. D’aquesta manera, l’Ajuntament es faria càrrec de la gestió de l’edifici, però comptaria amb la tranquil·litat de saber que els dèficits estructurals de l’edifici, que requereixen d’una inversió important, quedarien coberts en un termini relativament curt i que l’Ajuntament no hauria d’hipotecar el Pressupost Municipal per fer-hi front.

 

Des del consistori aitonenc es veu amb bons ulls la possibilitat d’arribar a un tipus d’acord basat en el compromís de la Generalitat de realitzar les inversions necessàries durant els propers cinc anys, però es reclama que aquest compromís quedi reflectit en quelcom més que un acord verbal, és a dir, en un document signat o en els pressupostos de la Generalitat. Ho explica amb molta claredat l’alcaldessa del municipi, Rosa Pujol: “un pla director verbal sense cap compromís escrit és una irresponsabilitat. No podem dependre de voluntats polítiques, especialment quan les necessitats de ledifici són urgents i vitals per al benestar dels nostres estudiants”. A més, l’Ajuntament denuncia que ha estat pagant els subministraments de llum i gasoil durant els darrers 4 anys, un cost que corresponia a la Generalitat, i reclama el reemborsament de 80.000 euros.

 

Tenint en compte la inseguretat que genera la nova proposta de la Generalitat, l’Ajuntament ha decidit no acceptar la cessió de l’edifici i ha estès una nova proposta al Departament d’Ensenyament: renegociar amb les Carmelites un nou període de lloguer, durant el qual la Generalitat hauria de dur a terme les inversions pendents, i posteriorment dur a terme la cessió. "Considero que seria irresponsable acceptar la titularitat de ledifici sense garanties fermes i compromisos signats sobre les inversions necessàries”, sentencia l’alcaldessa.

 

 
Aquest estiu vine a gaudir de les Aitonades! PDF Imprimeix Correu electrònic

Les inscripcions es poden formalitzar fins al 23 de juny i el dia 17 se celebrarà una reunió informativa. Descarrega’t el programa d’activitats.

Aitonades

L’Ajuntament torna a oferir aquest any 2024 als infants i famílies d’Aitona un nou programa d’activitats lúdiques, esportives i formatives durant els mesos d’estiu adaptades a les necessitats i interessos dels més joves.

 

Les Aitonades se celebraran enguany durant els mesos de juliol i agost i per a participar-hi caldrà inscriure’s prèviament abans del 21 de juny entregant a les oficines municipals la butlleta d’inscripció.

 

Tots els detalls sobre les estades d’estiu es poden consultar al programa d’activitats; i des del consistori s’anima a les famílies a participar el dilluns 17 de juny en la reunió informativa que se celebrarà a les 20 h.

 
Premis Robert Capa: un homenatge a la memòria històrica i al fotoperiodisme PDF Imprimeix Correu electrònic

1a_Edicio_Premis_Robert_Capa_1_1

La presentació del certamen ha tingut lloc aquest matí a la Sala Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

 

L'Ajuntament d'Aitona, amb el suport de la Diputació de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs, ha posat en marxa Premis Robert Capa, un certamen per augmentar el coneixement científic i popular sobre la Guerra Civil Espanyola a les terres de Lleida i retre homenatge al llegat del pioner del fotoperiodisme de guerra, Robert Capa. Amb aquest esperit, es divideixen en dues categories: la millor fotografia d'autor sobre les guerres actuals i el millor treball de recerca sobre la Guerra Civil. La presentació oficial dels premis ha tingut lloc aquest matí a la Sala Magna de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI). Ha anat a càrrec de l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, i d’Estefania Rufach, vicepresidenta de l’IEI.

 

"L'esperit dels Premis Robert Capa és doble: construir un relat més complet de la Guerra Civil al Front del Segre i reconèixer el talent dels fotògrafs i investigadors que contribueixen a preservar la nostra història. El nostre objectiu és que aquesta iniciativa es converteix en un referent per a la memòria històrica i el fotoperiodisme" destaca l’alcaldessa, respecte del certamen. Cadascun dels premis  està dotat amb 2.000 € i un trofeu commemoratiu.

 

Categories del premi

 

Els Premis Robert Capa s'estructuren en dues categories. En primer lloc, el premi a la Millor Fotografia d’Autor sobre les guerres presents, que està dotat amb 2.000 € i un trofeu commemoratiu. Reconeixerà les fotografies que reflecteixin la cruesa dels conflictes armats actuals i els seus efectes en la societat; poden ser en color o en blanc i negre, amb un màxim de dues imatges per participant. Les obres presentades han de tenir menys de dos anys d'antiguitat i no haver estat premiades en altres concursos.

 

En segon lloc, el premi al Millor Treball de Recerca sobre la Guerra Civil, dotat també amb 2.000 € i un trofeu commemoratiu. Està dirigit a treballs de recerca que aportin noves perspectives sobre la Guerra Civil Espanyola, amb especial atenció al Front del Segre. Els treballs hauran de presentar-se impresos i en format digital, amb un màxim de 100 fulls.

 

Les persones interessades poden presentar els seus treballs fins al 15 de setembre de 2024 en ambdues categories. Els treballs es poden enviar per correu electrònic a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la o en paper a l'Ajuntament d'Aitona. Les bases completes es poden consultar en aquest enllaç.

 

Jurat i anunci dels guanyadors


L'Ajuntament d'Aitona ha designat un jurat de 6 persones, format per experts en la matèria. El president del jurat serà Josep Maria Solé Sabaté, doctor en història contemporània de la UAB. El director de l’IEI, l’Andreu Vàzquez, formarà part del jurat en ambdues categories, així com el regidor de Patrimoni de l'Ajuntament d’Aitona, Eusebio Valera. En la primera categoria, a més a més, formaran part del jurat Sandra Balsells, fotoperiodista; una representant del Col·legi de Periodistes de Lleida i un fotògraf de premsa. En la segona categoria, a més, formaran part del jurat Manel López Esteve, professor del departament d'Història Contemporània de la Universitat de Lleida, i Anna Esteve, arxivera i historiadora.

 

Avaluaran les propostes i seleccionaran el guanyador i sis finalistes. L’anunci del guanyador o guanyadora tindrà lloc el 7 de novembre, coincidint amb el 86è aniversari de l’ofensiva republicana a Aitona. Llavors serà anunciat en xarxes socials, a la web i en els mitjans de comunicació de Lleida.

 

La figura de Robert Capa a Aitona

 

Robert Capa, pseudònim de l’hongarès d'Ernö Friedmann, és reconegut com un dels pioners del fotoperiodisme de guerra. La seva capacitat per capturar la cruesa i la humanitat dels conflictes armats ha deixat una empremta inesborrable en la història contemporània. El 7 de novembre de 1938, Capa va documentar l'ofensiva republicana a Aitona durant la Guerra Civil Espanyola. Les seves fotografies no només van immortalitzar els moments de lluita i sofriment, sinó que també van oferir al món una finestra a la realitat de la guerra a Espanya.

 

Per tal d’homenatjar la seva figura i el seu llegat, l’Ajuntament d’Aitona i Fruiturisme han posat en marxa diverses iniciatives, com les Jornades Robert Capa, dedicades a posar en valor la tasca dels periodistes i fotoperiodistes, i la Ruta Robert Capa, que ressegueix les passes del conegut fotògraf en l’atac de l’exèrcit republicà a terres catalanes. Enguany, el consistori aitonenc afegeix a les propostes els Premis Robert Capa, centrats en el context bèl·lic, tant en el passat com en el present.

 
<< Inicia < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 7 de 475
© 2011 Ajuntament d'Aitona | Serbert Informàtica SL web masters
Copyright © 2024 Ajuntament d'Aitona. Tots els drets són reservats.
Joomla! és un programari lliure distribuït sota la llicència GNU/GPL.